On están els ninots?

Just per a celebrar la meitat de la Quaresma, els il·licitans teníem fins a fa ben poc una cita en els carrers amb la nostra tradició Teníem una cita ni més ni menys que amb les Velles Serres, uns ninots de tamany natural que es col·locaven als balcons amb cartells en els quals es feia una sàtira social, bé sobre assumptes municipals o nacionals i que fins a fa un parell d’anys encara es mantenia en la nostra ciutat en format de concurs popular que convocava el Patronat Històric Artístic i Cultural d’Elx. Els xiquets il·licitans dels anys 40 ja eixien pels carrers més cèntrics del poble per a contemplar aquestes ‘Velles de Serra’. Concretament aquesta manifestació folklòrica es realitzava el quart dimecres de la Quaresma. Una Quaresma ben diferent a la nostra que es caracteritzava per ser rígida, en la qual la penitència i l’abstinència eren d’obligat compliment i que en la qual les persones estaven ‘obligades’ a lluir cares mústigues, per dir-ho d’alguna manera. Com  són les Velles Serres El personatge preferit per a realitzar aquestes Velles de Serra solia ser una vella, considerada persona d’autoritat antigament, sàvia per edat, que havent vist i viscut tant, estava en possessió de la veritat, la qual cosa la capacitava per a manifestar els seus judicis crítics sempre a manera de burla. Aquesta figura emblemàtica estaba construïda artesanalment a partir d’una granera que servia com a eix vertebrador de la figura antropomòrfica i farcida de palla, draps o coixins. Era vestida i caracterizada amb roba en desús i utensilis de la casa com paelles o plomalls i es col·locaven en balconades i aparadors fins a mitja vesprada perquè els xiquets pogueren vore els ninots i freqüentment , per a completar la diversió, apredrejar-los si no havien sigut retirats abans de les 10 del matí de l’endemà. Relació Alguns han volgut vore en aquests ninots un precedent de les falles de València o les fogueres d’Alacant, uns altres ho integren dins del mateix carnestoltes: un recordatori de les diversions del carnestoltes que servira per a prendre’s un respir encara que fora per un dia i aguantar amb solemnitat la resta de la Quaresma, que havia de ser un temps de reflexió, penitències i abstinència, fins a la Pasqua i la Mona, un altre dia especialment assenyalat en el calendari il·licità. Però aquest costum té les seues versions en altres llocs de la comunitat i fins i tot del món com per exemple la festa de ‘Any Vell’ a Equador o ‘els pallassos de Torrent’, que es posaven en el carrer amb motiu de la festivitat de Sant Antoni i que també s’han perdut dins del folklore dels nostres pobles. En aquest cas, i com explica Josep Ramon Sanchis de la Junta Local Fallera de Torrent , es tractava ‘d’una parella d“home i dona, plens de palla, d’on probablement li ve el seu nom, i amb coets tant al seu interior com a les puntes dels peus i les mans, i que es penjaven nyugats per les monyiques a una corda grossa, enganxada a un balcó, finestra o arbre, quedant a l“aire al mig del carrer. Les cares dels personatges eren unes carassetes fetes de cartó, similars a les utilitzades en les Carnestoltes.’ Altres figures de similars característiques que es deixaven vore en Quaresma eren ‘els Nanos de Cocentaina’. Uns ninots de prop d’un metre que igual que els d’Elx o Torrent anaven acompanyats de cartells que feien un repàs irònic a l’esdevingut durant l’any en la ciutat amb l’excepció que a Cocentaina la festa consisteix a criticar la persona que representa el mateix ninot. Com veiem es tracta d’un costum arrelat en diversos punts de la nostra geografia, encara que lamentablement en la major part d’aquests llocs s’està perdent. Llocs Preferentment les Velles de Serra s’exposaven en llocs cèntrics i concorreguts com en les ‘Quatre Esquines’, on durant molts anys va estar situat un reputadíssim establiment de teixits. Ací, lògicament, apareixien les Velles de Serra elegantíssimes, vestint els millors teixits dels quals disposava la tenda, mentre que la resta de Velles Serres del poble es caracteritzaven per vestir peces descuidades i velles. El carrer Salvador era un altre punt de trobada on, a mitjan matí del quart dimecres de Quaresma,  els empleats de les rodalies es prenien un petit descans per  vore els cartells crítics que un senyor establit en aquest carrer solia posar tots els anys contra el propietari del seu ‘defora’ de qui sospitava que no li rendia molt bé els comptes i que portava anys enganyant-lo, amb el fàcil que haguera sigut en aquell temps despatxar-lo! En els últims anys es podien observar en comerços del centre, però sobretot en els col·legis i instituts de la ciutat, que van defensar fins a l’últim moment aquesta divertida tradició, com és el cas del col·legi Mediterrani d’Altabix o el col·legi Miguel d’Unamuno. El perquè de les Velles de Serra – Època Hem de tenir en consideració que el carnestoltes no estava ben vist en el Franquisme i la Guerra Civil, ja que considerava que trencava l’ordre social, enfrontava a les classes i alliberava els instints, per la qual cosa el poder intentava controlar i reprimir aquesta festa popular. Les Velles de Serra eren doncs, una manera de burlar a l’autoritat i fer l’ullet a la festa i a la llibertat d’expressió. Les festes de Carnestoltes es van suspendre als  anys 50, amb el pas del temps i amb la consolidació del Règim de Franco les restriccions es van anar suavitzant. Als 50 i 60 la gent va poder començar a portar disfresses pel carrer, encara que sense màscares ni antifaços. Després de la defunció del cabdill, i gràcies a una incipient cultura de subvencions, es va fer un pas més i es van generalitzar les desfilades i cavalcades amb els ulls sempre posats en els Carnestoltes de Cadis. Les Velles Serres i la Màgia Existeixen altres tradicions ancestrals associades a les Velles Serres i aquest tipus de ninots. Com hem dit anterioment aquell dimecres s’eixia a donar una volta per vore els ninots, però antigament molt d’aquells que realitzaven aquesta ruta anaven casa per casa proveïts amb un cistell per a recollir el que la gent els donava en espècie, un tronc o un ninot que portaven ells mateixos que representava la Quaresma (vella serra) i una serra per a tallar el tronc una vegada acabava la ronda. Hi han creences que el costum de serrar la vella ve d’antigues pràctiques relacionades amb la màgia ja que es creia que si les trecaven, en aquest cas el tronc o la vella serra, o les cremaven, en el cas de les falles i les fogueres, es lliuraven del esperits roïns. En el cas de les velles serres la gent pensava que es desfeien del geni de l’hivern. Amb el temps i amb l’arribada del cristianisme el costum de les velles serres canvia de significat i comença a ser un senyal de l’arribada de la meitat de la Quaresma, partint aquest temps litúrgic en dues meitats. Què ens queda avui Lamentablement avui en dia poc ens queda d’aquest entranyable i divertit costum que es realitzava en la nostra ciutat des de l’any quaranta. Ja la vam perdre una vegada en els anys huitanta, però gràcies al treball d’entitats com el Patronat la vam poder recuperar. No obstant açò, el fantasma dels pressupostos i la falta de protecció van aparèixer de nou i han acabat per arrabassar-nos una part de nosaltres mateixos que molts ni coneixien. Actualment es viuen aquests dies d’una manera molt diferent a com es va viure, o millor dit, va deixar de viure’s en el franquisme, sense anar més lluny. Ara la polèmica està centrada en les disfresses eròtiques i sexis de les xiquetes. No sé què és més esperpèntic, les Velles Serres amb les seues cares velles i arrugades i les seues casseroles i estris domèstics o eixes infermeres i bomberes amb minifaldilles i sabates de taló alt de 12 anys. N’hi ha prou amb fer una passejada per les xarxes socials per  vore el clima d’indignació per aquests casos de sexualització de les menors. En relativament poc temps hem passat de les Velles de Serra exposades en les balconades com a única manera d’expressió i protesta per la falta de llibertat i excés de censura a les infermeres ‘sexis’ que campen pels carrers, però açò és ja una altra història. Pesant-ho bé, potser m’anime enguany a posar al meu balcó unes Velles Serres per ironitzar sobre l’assumpte, dic. Paraules i expresions La defora: Casa de campo situada en las pedanías del campo de Elche conocida también como ‘la faeneta’ La faeneta:  Casa de campo situada en las pedanías del campo de Elche conocida también como ‘la defora’ És més vella que una vella-serra: En castellano similar a ‘es más viejo que Matusalén’ A  salt de mata: sin ton ni son Plomalls:  plumeros Paelles:  sartenes Fer l’ullet: hacer un guiño Despatxar-lo: Enviar a alguien a freir espárragos Estris: enseres. ‘Més roín que la carn de renoc’: más malo que la carne de sapo. Para decir que algo es muy desagradable. Relacionado

Molts són els llocs de la nostra geografia en els quals s'ha anat perdent la tradició, com la de les Velles Serres a Elx

- Escrito el 11 marzo, 2017, 10:33 am
13 mins
Just per a celebrar la meitat de la Quaresma, els il·licitans teníem fins a fa ben poc una cita en els carrers amb la nostra tradició

Teníem una cita ni més ni menys que amb les Velles Serres, uns ninots de tamany natural que es col·locaven als balcons amb cartells en els quals es feia una sàtira social, bé sobre assumptes municipals o nacionals i que fins a fa un parell d’anys encara es mantenia en la nostra ciutat en format de concurs popular que convocava el Patronat Històric Artístic i Cultural d’Elx.

Els xiquets il·licitans dels anys 40 ja eixien pels carrers més cèntrics del poble per a contemplar aquestes ‘Velles de Serra’.

Concretament aquesta manifestació folklòrica es realitzava el quart dimecres de la Quaresma. Una Quaresma ben diferent a la nostra que es caracteritzava per ser rígida, en la qual la penitència i l’abstinència eren d’obligat compliment i que en la qual les persones estaven ‘obligades’ a lluir cares mústigues, per dir-ho d’alguna manera.

Com  són les Velles Serres

El personatge preferit per a realitzar aquestes Velles de Serra solia ser una vella, considerada persona d’autoritat antigament, sàvia per edat, que havent vist i viscut tant, estava en possessió de la veritat, la qual cosa la capacitava per a manifestar els seus judicis crítics sempre a manera de burla.

Aquesta figura emblemàtica estaba construïda artesanalment a partir d’una granera que servia com a eix vertebrador de la figura antropomòrfica i farcida de palla, draps o coixins. Era vestida i caracterizada amb roba en desús i utensilis de la casa com paelles o plomalls i es col·locaven en balconades i aparadors fins a mitja vesprada perquè els xiquets pogueren vore els ninots i freqüentment , per a completar la diversió, apredrejar-los si no havien sigut retirats abans de les 10 del matí de l’endemà.

Relació

Alguns han volgut vore en aquests ninots un precedent de les falles de València o les fogueres d’Alacant, uns altres ho integren dins del mateix carnestoltes: un recordatori de les diversions del carnestoltes que servira per a prendre’s un respir encara que fora per un dia i aguantar amb solemnitat la resta de la Quaresma, que havia de ser un temps de reflexió, penitències i abstinència, fins a la Pasqua i la Mona, un altre dia especialment assenyalat en el calendari il·licità.

Però aquest costum té les seues versions en altres llocs de la comunitat i fins i tot del món com per exemple la festa de ‘Any Vell’ a Equador o ‘els pallassos de Torrent’, que es posaven en el carrer amb motiu de la festivitat de Sant Antoni i que també s’han perdut dins del folklore dels nostres pobles. En aquest cas, i com explica Josep Ramon Sanchis de la Junta Local Fallera de Torrent , es tractava ‘d’una parella d“home i dona, plens de palla, d’on probablement li ve el seu nom, i amb coets tant al seu interior com a les puntes dels peus i les mans, i que es penjaven nyugats per les monyiques a una corda grossa, enganxada a un balcó, finestra o arbre, quedant a l“aire al mig del carrer. Les cares dels personatges eren unes carassetes fetes de cartó, similars a les utilitzades en les Carnestoltes.’

Altres figures de similars característiques que es deixaven vore en Quaresma eren ‘els Nanos de Cocentaina’. Uns ninots de prop d’un metre que igual que els d’Elx o Torrent anaven acompanyats de cartells que feien un repàs irònic a l’esdevingut durant l’any en la ciutat amb l’excepció que a Cocentaina la festa consisteix a criticar la persona que representa el mateix ninot.

Com veiem es tracta d’un costum arrelat en diversos punts de la nostra geografia, encara que lamentablement en la major part d’aquests llocs s’està perdent.

Llocs

Preferentment les Velles de Serra s’exposaven en llocs cèntrics i concorreguts com en les ‘Quatre Esquines’, on durant molts anys va estar situat un reputadíssim establiment de teixits. Ací, lògicament, apareixien les Velles de Serra elegantíssimes, vestint els millors teixits dels quals disposava la tenda, mentre que la resta de Velles Serres del poble es caracteritzaven per vestir peces descuidades i velles.

El carrer Salvador era un altre punt de trobada on, a mitjan matí del quart dimecres de Quaresma,  els empleats de les rodalies es prenien un petit descans per  vore els cartells crítics que un senyor establit en aquest carrer solia posar tots els anys contra el propietari del seu ‘defora’ de qui sospitava que no li rendia molt bé els comptes i que portava anys enganyant-lo, amb el fàcil que haguera sigut en aquell temps despatxar-lo!

En els últims anys es podien observar en comerços del centre, però sobretot en els col·legis i instituts de la ciutat, que van defensar fins a l’últim moment aquesta divertida tradició, com és el cas del col·legi Mediterrani d’Altabix o el col·legi Miguel d’Unamuno.

El perquè de les Velles de Serra – Època

Hem de tenir en consideració que el carnestoltes no estava ben vist en el Franquisme i la Guerra Civil, ja que considerava que trencava l’ordre social, enfrontava a les classes i alliberava els instints, per la qual cosa el poder intentava controlar i reprimir aquesta festa popular.

Les Velles de Serra eren doncs, una manera de burlar a l’autoritat i fer l’ullet a la festa i a la llibertat d’expressió.

Les festes de Carnestoltes es van suspendre als  anys 50, amb el pas del temps i amb la consolidació del Règim de Franco les restriccions es van anar suavitzant. Als 50 i 60 la gent va poder començar a portar disfresses pel carrer, encara que sense màscares ni antifaços.

Després de la defunció del cabdill, i gràcies a una incipient cultura de subvencions, es va fer un pas més i es van generalitzar les desfilades i cavalcades amb els ulls sempre posats en els Carnestoltes de Cadis.

Les Velles Serres i la Màgia

Existeixen altres tradicions ancestrals associades a les Velles Serres i aquest tipus de ninots. Com hem dit anterioment aquell dimecres s’eixia a donar una volta per vore els ninots, però antigament molt d’aquells que realitzaven aquesta ruta anaven casa per casa proveïts amb un cistell per a recollir el que la gent els donava en espècie, un tronc o un ninot que portaven ells mateixos que representava la Quaresma (vella serra) i una serra per a tallar el tronc una vegada acabava la ronda.

Hi han creences que el costum de serrar la vella ve d’antigues pràctiques relacionades amb la màgia ja que es creia que si les trecaven, en aquest cas el tronc o la vella serra, o les cremaven, en el cas de les falles i les fogueres, es lliuraven del esperits roïns. En el cas de les velles serres la gent pensava que es desfeien del geni de l’hivern. Amb el temps i amb l’arribada del cristianisme el costum de les velles serres canvia de significat i comença a ser un senyal de l’arribada de la meitat de la Quaresma, partint aquest temps litúrgic en dues meitats.

Què ens queda avui

Lamentablement avui en dia poc ens queda d’aquest entranyable i divertit costum que es realitzava en la nostra ciutat des de l’any quaranta. Ja la vam perdre una vegada en els anys huitanta, però gràcies al treball d’entitats com el Patronat la vam poder recuperar. No obstant açò, el fantasma dels pressupostos i la falta de protecció van aparèixer de nou i han acabat per arrabassar-nos una part de nosaltres mateixos que molts ni coneixien.

Actualment es viuen aquests dies d’una manera molt diferent a com es va viure, o millor dit, va deixar de viure’s en el franquisme, sense anar més lluny.

Ara la polèmica està centrada en les disfresses eròtiques i sexis de les xiquetes. No sé què és més esperpèntic, les Velles Serres amb les seues cares velles i arrugades i les seues casseroles i estris domèstics o eixes infermeres i bomberes amb minifaldilles i sabates de taló alt de 12 anys. N’hi ha prou amb fer una passejada per les xarxes socials per  vore el clima d’indignació per aquests casos de sexualització de les menors. En relativament poc temps hem passat de les Velles de Serra exposades en les balconades com a única manera d’expressió i protesta per la falta de llibertat i excés de censura a les infermeres ‘sexis’ que campen pels carrers, però açò és ja una altra història. Pesant-ho bé, potser m’anime enguany a posar al meu balcó unes Velles Serres per ironitzar sobre l’assumpte, dic.

Paraules i expresions

La defora: Casa de campo situada en las pedanías del campo de Elche conocida también como ‘la faeneta’

La faeneta:  Casa de campo situada en las pedanías del campo de Elche conocida también como ‘la defora’

És més vella que una vella-serra: En castellano similar a ‘es más viejo que Matusalén’

A  salt de mata: sin ton ni son

Plomalls:  plumeros

Paelles:  sartenes

Fer l’ullet: hacer un guiño

Despatxar-lo: Enviar a alguien a freir espárragos

Estris: enseres.

‘Més roín que la carn de renoc’: más malo que la carne de sapo. Para decir que algo es muy desagradable.